Carme Vidal - Paraules a algú a qui admires

Si ser dona ja és prou difícil, imagineu-vos... ser una dona transsexual. Això ens ho va dir la Didi en una xarrada aquest dissabte passat.

I es que aquests dies, les dones ens hem fet sentir! Som molta gent la que hem pujat a la barca a la qual ens convidava la Mº Mercè Marçal amb paraules encoratjadores, amb una poesia, si hi voleu pujar? Encara queden molts rems! Avui "celebrem" el dia Internacional Contra la Violència de Gènere; manifestacions, reivindicacions, cançons... però ha sigut una poesia d'una companya, titulada: El meu crit! La que m'ha fet recordar una pel·lícula de l'any 1992, una comèdia melodramàtica, que va guanyar molts premis, un d'ells al millor guió. Va ser un clam a favor del feminisme, contra la discriminació de gènere i racial, i el que destaca entre tot això és la importància que tenen les amigues en la nostra vida, les bones amigues! I alguns amics.

I tot això m'ha vingut al cap, perquè totes elles teníem un crit de guerra en els moments difícils...TOWANDA! La història principal gira entorn d'una gran amistat entre dues dones i el misteriós assassinat del marit d'una d'elles, el qual era un maltractador, mai van trobar el seu cadàver. La Ruth i la Idgie, tenien un bar que tenia molta fama per les seves barbacoes i pels seus deliciosos:

Tomàquets verds fregits !